De fil i cotó

Dubtar és una de les facultats de les persones que si prenem a les bones ens ajuda a avançar, tot i que portada a l'extrem ens bloqueja i immobilitza el camí. En la senda de l'aprenentatge hem de pegar.li la volta al dubte i que ens aprofite per a crear material d'estudi per a assolir un major domini de la llengua. Davant de certes proves apareix el dubte com alguna cosa fins i tot natural: dubtem si una paraula porta s o ss, dubtem si el participi és exclòs o excluït, dubten si és res o gens... I això es corregix amb la pràctica i l'ús de la llengua. Però no confieu solament en la memòria i no tingueu peresa a recórrer al diccionari  ni a preparar-vos fitxes que vos ajudaran i molt. També cal tindre la capacitat de valorar el temps que cal dedicar-li a cada fet gramatical o morfosintàctic, a voltes ens capfiquem en aspectes que fan córrer rius de lletra o de sons en congressos de filologia; d'altres, en qüestions que apareixen molt poc en la parla; i quan fem una

Un bon exercici d'aprenentatge és que construïu les vostres fitxes o material d'aprenentatge a partir de la gramàtica, un recurs que teniu a l'abast és la gramaTIC que trobareu al traductor del SALT que en la nova edició és molt més que un traductor i és tota una eina molt òptima d'aprenentatge. Un  exemple del que podeu fer és el tríptic que hem fet per a repassar l'ús de les cometes .

Fa quatre anys vam realitzar una activitat dirigida sobretot a l'alumnat de secundària per a treballar alguns aspectes d'un dels documents que podem anomenar fundacionals del municipi. A les acaballes dels anys vint del segle XVII Mutxamel rebia el títol de Vila Reial.   En aquella ocasió es va repartir un retallable per a construir una caixeta on guardar unes targetes qüestionari.  Tot seguit comencem una proposta didàctica semblant però amb una presentació més atractiva del contingut del document. El nostre objectiu és apropar el text a la població,  per a conéixer tant la llengua en què va ser redactat com tota la informació històrica i geogràfica que aporta. Un document del primer terç del segle XVII, fa gairebé quatre-cents anys, que sentim proper perquè ens parla en la llengua que alguns hem aprés al bressol i altres a l'escola, en una posada en valor, perquè no podem prescindir d'ella, és el nostre bé patrimonial més valuós.