De fil i cotó

Ara mateix rebem un nombre considerable de textos que tenen l’objectiu d’incidir, de focalitzar la comunicació sobre el receptor. I com que tots ara en estos moments tenim la necessitat d’informar-nos     hi ens aboquem, al text, perquè volem tindre cura de la nostra salut i la de les persones que tenim al costat. Així que més que mai ara tenim a l’abast un fum de textos instructius i alhora que els llegim per a informar-nos podem aprofitar per assolir un major domini del valencià. Analitzem-los per esbrinar l’estructura i com són de clars i precisos, perquè cal ser directes i sense dobles lectures, perquè el receptor agafe el significat i el sentit a la primera. Vos deixem els Consells per a la incorporació al treball de forma segura de la Conselleria de Sanitat. I per a tots vos deixem este enllaç de Rebost digital de Conselleria d’Educació per a fer educació física a casa i a més a més teniu un qüetionari que vos pot ajudar a fer converses. I no podem oblidar que també

Hui és un dia molt significatiu per als alacantins i per a la gent de l’horta alacantina, va més enllà del fet religiós i entra a formar part no solament de la història sinó de la llegenda i el costum. Des de fa 531 anys es commemora un fet religiós, que ben aviat entrà a formar part del costum i la llegenda. Com ocorre en les narracions fabuloses apareixen fets meravellosos, un llenç pintat que plora, un llenç que arriba de l’orient, a través d’un religiós de Sant Joan que el rep com a present del cardenal Borja. I l’acció de plorar passa del llenç al cel, i així la terra que patia una gran sequera, veu com comença a caure aigua, i de segur que devia ser aigua misericòrdia. I de seguida el clam de Faç Divina, misericòrdia! Amb el so de essa final i la o ben oberta,   com la pronunciem els valencians, perquè quan va plorar, la Faç Divina parlava valencià i en valencià es parlava del reg i de l’aigua vella, del repartiment del reg que va fer esta terra i esta horta. Al títol d

Ara que no podem eixir al carrer, però continuem vivint i treballant, jugant i estimant en valencià, l ’Agència de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Mutxamel presenta la campanya de Voluntariat pel Valencià i  s’adreça a qui vol aprendre’l i a qui vol compartir l’estima pel valencià.     I ho fem amb una campanya que anomenem  Adopta un clític , perquè l’aprenent quan parla en valencià ha de fer servir els pronoms clítics, eixos pronoms que acompanyen un verb per a complementar-lo, per a cohesionar el text oral o escrit,  i el domini d’estos és una prova de competència lingüística, per això els demanem   que  els facen servir en les xarxes socials on participen i es convertisquen així en usuaris del valencià. Pel que fa al voluntari, adoptar un clític perquè l’aprenent veja com funcionen en la conversa. A uns i altres els demanem que facen servir l’etiqueta #Adoptaunclític en les seues xarxes virtuals. La primera activitat que promovem és la del Voluntariat

Quan anem al diccionari no solament aprenem l'ortografia correcta d’un mot o cerquem ajuda per a conéixer la conjugació verbal (recordeu que al Diccionari Normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua teniu este recurs), també és una font per a aprendre i comprendre millor el món que ens envolta o com era abans el món. Vos proposem que cerqueu la paraula pa en el diccionari de l’AVL i en el Diccionari Català-Valencià-Balear . En el primer cas trobareu 45 entrades, en el segon les entrades són moltes més i vos recomanem que aneu a la secció de refranys i de cultura. El DCVB és una obra que no deixarà mai de meravellar-nos per la quantitat d’informació que ens proporciona, és gairebé una enciclopèdia del territori on es parla la nostra llengua. Vos proposem que prepareu una exposició oral (o escrita) a partir d’un dels refranys següents, presos de l’entrada pa en el DCVB: Pa, pa i no besades! El pa no cansa. Val més un tros de pa sec amb gust, que capons

Ara que tornem de les vacances, encara en este estat de confinament, cal que programem i estructurem el pla d’estudis. Convé que dediqueu uns minuts a reflexionar sobre el procés d’aprenentatge, tot i que no sabem quan seran les proves de certificació de valencià, o la data exacta de la prova per a obtindre el graduat de secundària, recordem que el nostre objectiu és aprendre, més enllà de les titulacions, perquè aprendre ens fa avançar com a persones. En primer lloc, preguntem-nos què sabem i què volem aprendre. On ens trobem i on volem arribar. Després omplim l’entorn d’aprenentatge perquè a poc a poc assolim un major coneixement, no sols de la teoria sinó del mateix món que ens envolta. No oblideu que un dels vostres objectius   és tindre capacitat d'expressar-vos en valencià, tant parlant com escrivint, tant com a emissor com a receptor de la comunicació, i també com a mediador en l’aprenentatge. Vos deixe l'enllaç a GramaTIC dins de la web de Salt.usu, el