Passa al contingut principal

El dia de la Fira - Santa Faç - Faç Divina


Hui és un dia molt significatiu per als alacantins i per a la gent de l’horta alacantina, va més enllà del fet religiós i entra a formar part no solament de la història sinó de la llegenda i el costum.

Des de fa 531 anys es commemora un fet religiós, que ben aviat entrà a formar part del costum i la llegenda. Com ocorre en les narracions fabuloses apareixen fets meravellosos, un llenç pintat que plora, un llenç que arriba de l’orient, a través d’un religiós de Sant Joan que el rep com a present del cardenal Borja. I l’acció de plorar passa del llenç al cel, i així la terra que patia una gran sequera, veu com comença a caure aigua, i de segur que devia ser aigua misericòrdia. I de seguida el clam de Faç Divina, misericòrdia! Amb el so de essa final i la o ben oberta,  com la pronunciem els valencians, perquè quan va plorar, la Faç Divina parlava valencià i en valencià es parlava del reg i de l’aigua vella, del repartiment del reg que va fer esta terra i esta horta.

Al títol de l’entrada fem referència al fet que per als que parlem valencià en estes terres des de fa generacions, el que per a alguns tot és Santa Faç, per a nosaltres té tres formes: Santa Faç és el llogaret, les cases que envolten el monestir ( i un altre apunt toponímic és el de carrer mitja galta, el carrer que solament té un costat, perquè enfront té el barranc); la Faç Divina, és la relíquia; i hui, el segon dijous després de Pasqua, és el dia de la fira.

I a “la fira no vages si no tens diners”. Dàtils,  massapans, torró de nóvia, canya dolça, testos, cànters, llibrells, cossis (que pronunciem còssils), botiges i botijons. Parlant de botiges, em pregunta una amiga si hi ha alguna relació entre les botiges i fer botiges. La botija és un atifell  de fang per a mantindre l’aigua fresca, el DiccionariNormatiu Valencià de l’AVL  el definix com:
"1.
f. Atifell d'obra que s'utilitza per a mantindre fresca l'aigua, generalment ventrut i amb una ansa en la part superior central i dos brocs, un, més gros, per a omplir-lo i un altre, més menut, per a beure."

En el DCVB trobareu una imatge, tot i que nosaltres distingim entre botija i botijó, la diferència es troba en què la primera té un costat pla. En els dos diccionaris troben la locució fer botiges ( tartamudejar) i botijós. En l’entrada 5 del de l’AVL llegim : “fer botiges loc. verb. Refluir, un líquid, quan s'aboca en un recipient, fent eixir l'aire de dins.

I per analogia entre este so i el que es produïx quan es tartamudeja tenim de segur la construcció fer botiges i botijós. Una mostra més de com el llenguatge es fa i es forma a partir de la realitat i com la realitat necessita del llenguatge per a ser.

I eixe joc entre el llenguatge i la realitat origina la literatura, les llegendes, les realitats on conviu el món real i l’imaginari. Veges per on hui dia de la fira és també el dia del llibre. I la lectura sempre és qui ens salva. Sobretot quan ens obri l’esperit crític, quan ens fa pensar i enraonar, quan ens ajuda a caminar pel camí de la vida i l’esperança en un món millor que farem entre tots i totes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els Pastorets d'El So de Mutxamel

Una de les peces del repertori de l'agrupació El So de Mutxamel més volgudes i més significatives del patrimoni immaterial del municipi són Els Pastorets  que podeu sentir i veure en esta gravació . Els Pastorets són les cançons que es canten en el cicle de Nadal a Mutxamel des de fa generacions,  les seues lletres es caracteritzen per introduir temes de la vida quotidiana mutxamelera, entre els quals es troben les referències a la toponímia local.   Popularitzats i cantats per l’agrupació centenària mutxamelera d’El So, són una mostra de recreació i personalització de temes universals. És un exemple de com podem convertir-nos en creadors a partir de temes i motius que ens venen de la tradició, però no ens conformem amb el que ens arriba sinó que ho transformem i fem nostre. Així, tot i ser cançons de Nadal, poden ser atemporals, o tot i parlar del naixement de Jesús a Betlem apareix el paisatge de Mutxamel.        La forma   Composicions de quatre versos d’art menor, de huit o men

Temps de lectures, temps de presents

Ara que acaba l'any i és temps d'estar a casa, reserveu un temps al costat del foc, darrere els vidres d'una habitació que acull el solet agradós de l'hivern, arropits al llit o al sofà, per a llegir, per a sentir el tast de les paraules. Ara que és temps de presents, trieu regalar llibres, una manera d'obrir finestres al món, de reflexionar, d'aprendre i prendre els camins que ens porten al món.  Nosaltres vos proposem entre altres els llibres que hem presentat al llarg de l'any, de diferents estils i temàtiques. Van començar amb La veu interropuda. Fragments de la primera ràdio pública valenciana de Pere Miquel Campos. Una oportunitat per a rellegir, i escoltar, entrevistes a personatges dels anys noranta que ens permeten apropar-nos a la història recent de la nostra comunitat. Van continuar amb Alacant total d'Antonio Adsuar, per conéixer i reflexionar sobre la nostra història, sobretot des de la conquesta cristiana al segle XIII. També al mes de juny

Llegendes i històries de por a Mutxamel

  El divendres 25 de setembre a les 20h vos proposem de la mà de Joan Borja, Francesc Gisbert i Víctor Labrado, els autors del llibre    Por o Fugirem ,  un recorregut per les millors llegendes valencianes de por. On narraran una selecció d’històries de tota la vida, actualitzades i adobades amb una bona dosi d’humor, ironia, misteri i, sobretot, molta por. Tot i que ens haguera agradat fer el recorregut al llarg dels carrers del municipi, del Poble Nou al Fossar, per exemple; per motius de seguretat i prevenció de la salut, es farà a l'auditori del Centre Social José Bernabeu. Tot i això, discorrerem per u na activitat que ens emocionarà amb la màgia de les paraules misterioses per a descobrir la cara oculta i esborronadora del llegendari valencià en la veu de tres grans autors: Borja, Gisbert i Labrado.  La por ha format part sempre de l'imaginari popular des del principi dels temps, durant generacions l'home de la sang o del sac han espantat els xiquets i les xiquetes. A