El dia de la Fira - Santa Faç - Faç Divina

Hui és un dia molt significatiu per als alacantins i per a la gent de l’horta alacantina, va més enllà del fet religiós i entra a formar part no solament de la història sinó de la llegenda i el costum.

Des de fa 531 anys es commemora un fet religiós, que ben aviat entrà a formar part del costum i la llegenda. Com ocorre en les narracions fabuloses apareixen fets meravellosos, un llenç pintat que plora, un llenç que arriba de l’orient, a través d’un religiós de Sant Joan que el rep com a present del cardenal Borja. I l’acció de plorar passa del llenç al cel, i així la terra que patia una gran sequera, veu com comença a caure aigua, i de segur que devia ser aigua misericòrdia. I de seguida el clam de Faç Divina, misericòrdia! Amb el so de essa final i la o ben oberta,  com la pronunciem els valencians, perquè quan va plorar, la Faç Divina parlava valencià i en valencià es parlava del reg i de l’aigua vella, del repartiment del reg que va fer esta terra i esta horta.

Al títol de l’entrada fem referència al fet que per als que parlem valencià en estes terres des de fa generacions, el que per a alguns tot és Santa Faç, per a nosaltres té tres formes: Santa Faç és el llogaret, les cases que envolten el monestir ( i un altre apunt toponímic és el de carrer mitja galta, el carrer que solament té un costat, perquè enfront té el barranc); la Faç Divina, és la relíquia; i hui, el segon dijous després de Pasqua, és el dia de la fira.

I a “la fira no vages si no tens diners”. Dàtils,  massapans, torró de nóvia, canya dolça, testos, cànters, llibrells, cossis (que pronunciem còssils), botiges i botijons. Parlant de botiges, em pregunta una amiga si hi ha alguna relació entre les botiges i fer botiges. La botija és un atifell  de fang per a mantindre l’aigua fresca, el DiccionariNormatiu Valencià de l’AVL  el definix com:

"1.	f. Atifell d'obra que s'utilitza per a mantindre fresca l'aigua, generalment ventrut i amb una ansa en la part superior central i dos brocs, un, més gros, per a omplir-lo i un altre, més menut, per a beure."

En el DCVB trobareu una imatge, tot i que nosaltres distingim entre botija i botijó, la diferència es troba en què la primera té un costat pla. En els dos diccionaris troben la locució fer botiges ( tartamudejar) i botijós. En l’entrada 5 del de l’AVL llegim : “fer botiges loc. verb. Refluir, un líquid, quan s'aboca en un recipient, fent eixir l'aire de dins.”

I per analogia entre este so i el que es produïx quan es tartamudeja tenim de segur la construcció fer botiges i botijós. Una mostra més de com el llenguatge es fa i es forma a partir de la realitat i com la realitat necessita del llenguatge per a ser.

I eixe joc entre el llenguatge i la realitat origina la literatura, les llegendes, les realitats on conviu el món real i l’imaginari. Veges per on hui dia de la fira és també el dia del llibre. I la lectura sempre és qui ens salva. Sobretot quan ens obri l’esperit crític, quan ens fa pensar i enraonar, quan ens ajuda a caminar pel camí de la vida i l’esperança en un món millor que farem entre tots i totes.