De fil i cotó

  El 4 de desembre és un dels dies que arriba carregat de tradicions, hui se celebra santa Bàrbara, que dona nom al castell d’Alacant, però també porta associada la protecció contra les tempestats i les tronades. Tradicionalment els sants i les santes cristians són festejats com si foren déus d’una mitologia, exemple del sincretisme que al llarg dels segles formà els costums. Els mutxamelers i les mutxameleres no eren aliens i, així, quan veien llampar i sentien els trons repetien aquella dita de: “Santa Bárbara bendita, que en el cielo estás escrita, con papel y agua bendita”, que començaven en castellà i acabaven en valencià, “El foc a la mar, l’aigua a la terra i la pedra a la serra”, on quedava reflectit el sincretisme també lingüístic i la unió amb què vivien amb la natura per la necessitat que els donava la vinculació amb l’agricultura: el foc a la mar, on no fa mal; l’aigua a la terra,    que és on cal; i finalment la pedra, el graníssol o granís, a la serra, on hi ha pedres i n