Salta al contingut principal

autocorrecció 2


1.      Ordeneu els sintagmes per construir un text

a ) que allò que li havien dit
b) dels rellotges
c) Aviat va veure
d) que hi havia persones maniàtiques
e) era veritat:
f) i tots en marxa.
g) n’hi havia sobre el mobles i a les parets,
h) de rellotges de totes menes;
i)el pis era ple
j) feien brandar lentament
k) Alguns
l) els seus pèndols,
m) només deixaven sentir
n) d’altres
o) el seu clic-clic.



2. Al text següent s’han unit totes les paraules, llegiu amb  compte i separeu-les, per fer-ho un poc més fàcil no han caigut els signes de puntuació.


ComptantamblaconformitatanticipadadelaJunta,hedonatles
instruccionsnecessàriespertalque,quan homvejaarribarCabrera,es
dispare,desdelfortdeLaPetita,unacanonada.Éselsenyal.Totes
lescampanesdelesesglésiescomençaran,llavorsabrandaramb
entusiasme.Inosaltresencorporació,enformaciócorrectairegular,
entreelscritsilajoiadelsberguedans(que,sigadit de passada,
hanestatjapreparatsdesdelatrona),obriremlesportesdelavilaa
l'invictecomtedeMorella.


· Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 1983 [1960])











Correcció

1
Aviat va veure que allò que li havien dit que hi havia persones
maniàtiques dels rellotges era veritat: el pis era ple de rellotges de
totes menes; n'hi havia sobre els mobles i a les parets, i tots en
marxa. Alguns feien brandar lentament els seus pèndols, d'altres només
deixaven sentir el seu clic-clic.
· Josep Vallverdú, En Roc drapaire (Barcelona: La Galera, 1971)

2

Comptant amb la conformitat anticipada de la Junta, he donat les
instruccions necessàries per tal que, quan hom veja arribar Cabrera, es
dispare, des del fort de La Petita, una canonada. És el senyal. Totes
les campanes de les esglésies començaran, llavors a brandar amb
entusiasme. I nosaltres en corporació, en formació correcta i regular,
entre els crits i la joia dels berguedans (que, siga dit de passada,
han estat ja preparats des de la trona), obrirem les portes de la vila a
l'invicte comte de Morella.
· Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 1983 [1960])

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Remarques per a la pràctica de l'expressió escrita

Abans, mentre i, sobretot, quan reviseu l'exercici d'expressió escrita -per descomptat els que feu a casa també- tingueu en compte la rúbrica que teniu a l'abast a la pàgina de la JQCV (vos la copia avall perquè la tingueu a mà). Quan feu l'estructura o l'esborrany del text cal pensar per què, per a qui i per a què escriviu, així com on es publicarà i com. Pensem en el receptor i quina és la finalitat del text, per descomptat que si parlem d'apartaments turístics, no és el mateix si li contem la nostra experiència a un amic o fem una queixa a l'Ajuntament o demanem permís administratiu perquè ens hi qualifique un habitatge, o escrivim una columna al diari o al blog. Així que endavant, escriviu i recordeu que com més pràctica hi tingueu, més prompte i millor estructurareu i realitzareu l'activitat.  Cerqueu les proves de la JQCV i feu redaccions amb els temes que proposen des de perspectives diferents,  “ L’avaluació de l’actuació ...

100 anys. Vicent Andrés Estellés

 Hui, 4 de setembre, fa cent anys va nàixer el poeta valencià que va portar la nostra llengua als cims de la literatura i la poètica, per això dediquem esta entrada i volem compartir l'article que hem publicat en el llibre de festes de Mutxamel d'enguany.  Autor d'una producció immensa, reprén la tradició del segle XV i cinc segles després la ciutat de València, i amb ella tot el regne, es convertix en espai i cos literari on la veu dominant és el valencià i ens porta la consciència de ser poble i l'alegria de viure. No hi havia a Mutxamel  dos festers com nosaltres     L’Agència de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Mutxamel enguany, en la seua col·laboració del llibret de festes, vol recordar la figura del poeta valencià Vicent Andrés Estellés que el 4 de setembre hauria fet cent anys. Se suma així este escrit a una sèrie d’actes per a commemorar el seu centenari. El primer va ser una lectura de poemes a la Biblioteca municipal el dia 28 de maig, c...

Temps de lectures, temps de presents

Ara que acaba l'any i és temps d'estar a casa, reserveu un temps al costat del foc, darrere els vidres d'una habitació que acull el solet agradós de l'hivern, arropits al llit o al sofà, per a llegir, per a sentir el tast de les paraules. Ara que és temps de presents, trieu regalar llibres, una manera d'obrir finestres al món, de reflexionar, d'aprendre i prendre els camins que ens porten al món.  Nosaltres vos proposem entre altres els llibres que hem presentat al llarg de l'any, de diferents estils i temàtiques. Van començar amb La veu interropuda. Fragments de la primera ràdio pública valenciana de Pere Miquel Campos. Una oportunitat per a rellegir, i escoltar, entrevistes a personatges dels anys noranta que ens permeten apropar-nos a la història recent de la nostra comunitat. Van continuar amb Alacant total d'Antonio Adsuar, per conéixer i reflexionar sobre la nostra història, sobretot des de la conquesta cristiana al segle XIII. També al mes de juny...