Hui és el quart dimecres de quaresma, com tots els anys Vicent el Saboner havia repartit el cartell anunciador que estarien a la porta de sa casa.
I hui que arriba el dia, tenim esta quarantena que no ens deixa anar a visitar-los. Per això vos els deixem en esta entrada, perquè l'esforç de persones com Vicent el Saboner no es poden deixar en la caixa.
La tradició de la vella o els vells de quaresma és molt antiga, era una manera d'avisar que estem al bell mig de la quaresma, eixe temps que per als cristians és una preparació per a la pasqua, per al triomf de la vida. Però estem segurs que esta tradició ens ve de molt abans, perquè la pasqua coincidix amb la renovació de la primavera. Amb la glòria d'abril, de l'esclat de la llavor i la germinació dels fruits.
Este vell i esta vella ens parlen del present i ens anuncien que brotarà novament la natura amb tot el seu esplendor.
Més que mai hui necessitem esta promesa de vida i la necessitem també com aprenentatge continu, passaran estos dies i omplirem els carrers, ara ens queda l'espera closa i l'agraïment a totes les persones que des del seu lloc de treball, des del seu racó quotidià ens fan possible viure.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada