La sang se'm clivella

Obrim esta entrada el Dia Internacional de la Poesia amb un vers i títol d'un poema de  Carmelina Sánchez Cutillas a qui l'Acadèmia Valenciana de la Llengua li dedica l'Escriptor de l'any. Una autora de qui parlarem en altres ocasions perquè conéixer-la es gairebe una necessitat per a tots. Escollim els darrers versos del poema perquè ens semblen que oferixen una imatge clara i dinàmica del que representa la poesia, la funció poètica del llenguatge:

                                               "                               ...

                                               Però, tot està a punt:

                                               l'artèria oberta;

                                               les mans enceses; el cos

                                               tens i expectant...

                                               i tot és tan  apunt;

                                               que la sang se'm clivella!"

                                                   Carmelina Sánchez Cutillas "La sang se'm clivella"

Té l'objectiu de mostrar l'emoció, el sentiment de l'emissor, i fer-lo arribar al receptor. Com si preparara el primer el fibló per fer-lo arribar al segon. El que ocorre és que moltes voltes com a receptors no sentim el sentiment que arriba, per acostumats o per desacostumats. I com a emissors hi ha a voltes una por a expressar el sentiment. 

Descobrir les característiques de la funció poètica vos permetrà descobrir que la vida quotidiana està plena de metàfores que han passat de la poesia, que ens han fet creure que és un espai clos i sols per a uns pocs, a la vida. Com un dia la vida va passar al text. I llenguatge i vida estan tan units que formen part d'una mateixa unitat. D'un mateix misteri encara que no ho semble, perquè el tenim tant a la vora que no li donem importància. 

La poesia ens permet reposar un instant i assaborir les paraules, sentir-les com si ens obriren per dins, com si ens clivellaren la sang.