Passa al contingut principal

2 de novembre - Dia de les Ànimes

 

Tradicionalment, hui rep el nom de dia de les Ànimes i encara alguns hem sentit, en dies com este, als nostres pares o avis que havíem d’alçar-nos prompte del llit perquè les animetes hi baixaven a descansar. Ahí queda la cosa! Nosaltres ho sentíem com el fet més natural. Sense adonar-nos que estàvem immersos en el realisme màgic o el real meravellós de l’imaginari fantàstic que es transmetia de pares a fills.

El dia de les Ànimes i ahir dia de Tots Sants i de difunts, els vespres portaven la nit a les sis i començava el temps de les narracions orals al costat de la llar de foc. I no podien faltar les històries de por. La por per a riure-se’n, d’ella, una por imaginària per a véncer la por real.

 

El passat 25 de setembre a Mutxamel vam tindre el plaer de gaudir en la presentació del llibre Por o fugirem, de l’editorial Andana, de tres grans veus que ens feren passar hora i mitja de llegendes i misteris. Eva Andújar ens portà la bruixa caníbal i la vella que guanyà la mort; Francesc Gisbert, la història del dolçainer i el dimoni i la de Marieta sense por; per últim  Joan Borja omplí l’escenari amb dos encantats que formen part del costumari mitològic valencià: la Joanaiana i el caro.



 

En este enllaç teniu accés a l'edició de la Diputació d’Alacant d’El Caro  amb text de Victor Labrado i il·lustracions de Pau Urios a través de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

100 anys. Vicent Andrés Estellés

 Hui, 4 de setembre, fa cent anys va nàixer el poeta valencià que va portar la nostra llengua als cims de la literatura i la poètica, per això dediquem esta entrada i volem compartir l'article que hem publicat en el llibre de festes de Mutxamel d'enguany.  Autor d'una producció immensa, reprén la tradició del segle XV i cinc segles després la ciutat de València, i amb ella tot el regne, es convertix en espai i cos literari on la veu dominant és el valencià i ens porta la consciència de ser poble i l'alegria de viure. No hi havia a Mutxamel  dos festers com nosaltres     L’Agència de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Mutxamel enguany, en la seua col·laboració del llibret de festes, vol recordar la figura del poeta valencià Vicent Andrés Estellés que el 4 de setembre hauria fet cent anys. Se suma així este escrit a una sèrie d’actes per a commemorar el seu centenari. El primer va ser una lectura de poemes a la Biblioteca municipal el dia 28 de maig, c...

Llegendes i històries de por a Mutxamel

  El divendres 25 de setembre a les 20h vos proposem de la mà de Joan Borja, Francesc Gisbert i Víctor Labrado, els autors del llibre    Por o Fugirem ,  un recorregut per les millors llegendes valencianes de por. On narraran una selecció d’històries de tota la vida, actualitzades i adobades amb una bona dosi d’humor, ironia, misteri i, sobretot, molta por. Tot i que ens haguera agradat fer el recorregut al llarg dels carrers del municipi, del Poble Nou al Fossar, per exemple; per motius de seguretat i prevenció de la salut, es farà a l'auditori del Centre Social José Bernabeu. Tot i això, discorrerem per u na activitat que ens emocionarà amb la màgia de les paraules misterioses per a descobrir la cara oculta i esborronadora del llegendari valencià en la veu de tres grans autors: Borja, Gisbert i Labrado.  La por ha format part sempre de l'imaginari popular des del principi dels temps, durant generacions l'home de la sang o del sac han espantat els xiquets i les...

Documents: història i memòria

Fa quatre anys vam realitzar una activitat dirigida sobretot a l'alumnat de secundària per a treballar alguns aspectes d'un dels documents que podem anomenar fundacionals del municipi. A les acaballes dels anys vint del segle XVII Mutxamel rebia el títol de Vila Reial.   En aquella ocasió es va repartir un retallable per a construir una caixeta on guardar unes targetes qüestionari.  Tot seguit comencem una proposta didàctica semblant però amb una presentació més atractiva del contingut del document. El nostre objectiu és apropar el text a la població,  per a conéixer tant la llengua en què va ser redactat com tota la informació històrica i geogràfica que aporta. Un document del primer terç del segle XVII, fa gairebé quatre-cents anys, que sentim proper perquè ens parla en la llengua que alguns hem aprés al bressol i altres a l'escola, en una posada en valor, perquè no podem prescindir d'ella, és el nostre bé patrimonial més valuós. ...