Passa al contingut principal

21 de febrer Dia Internacional de la Llengua Materna

Com podem llegir en la web de la Unesco la idea de celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna va ser una iniciativa de Bangladesh. Va ser aprovada en la Conferència General de la UNESCO de 1999  i s'ha observat en tot el món des de l'any 2000.

Un dia per a respectar i defensar les llengües minoritàries que moltes voltes es veuen minoritzades. Un dia per a alçar la veu en defensa del valencià. La llengua en què ha parlat durant segles la ciutat i l'horta d'Alacant, com queda reflectit a la toponímia i als mots associats amb la terra i l'aigua.


Fa uns anys l'alfarer Emili Boix quan vaig anar a dir-li com m'havia agradat el seu parlament, on havia mostrat com d'units estàvem les persones amb la terra i els estris fets amb terra, em va dir: tu tens edat d'haver-te llavat dins d'un cossi.

I este matí ho he recordat quan he vist aquell cossi, apedaçat amb gafes, on de menut la mare em llavava. Encara sense aigua corrent a casa a mitjan anys seixanta del segle passat. En aquells anys encara un bon nombre de santjoaners i mutxamelers començàvem a parlar, i ho féiem  en valencià, com la majoria de les persones que havien nascut a la mateixa ciutat d'Alacant i els voltants a principi del segle XX. 

Ara els que parlem valencià i castellà, pràcticament les tenim totes dos com a llengües maternes. I per això convidem als que solament parleu castellà a fer vostre el valencià. A sentir-lo com a cosa vostra, tots i totes podem parlar valencià: comenceu per un bon dia i les arrels d'esta terra es faran més fondes. Sense el valencià no coneixereu part de la història i el paisatge de la ciutat on viviu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

100 anys. Vicent Andrés Estellés

 Hui, 4 de setembre, fa cent anys va nàixer el poeta valencià que va portar la nostra llengua als cims de la literatura i la poètica, per això dediquem esta entrada i volem compartir l'article que hem publicat en el llibre de festes de Mutxamel d'enguany.  Autor d'una producció immensa, reprén la tradició del segle XV i cinc segles després la ciutat de València, i amb ella tot el regne, es convertix en espai i cos literari on la veu dominant és el valencià i ens porta la consciència de ser poble i l'alegria de viure. No hi havia a Mutxamel  dos festers com nosaltres     L’Agència de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Mutxamel enguany, en la seua col·laboració del llibret de festes, vol recordar la figura del poeta valencià Vicent Andrés Estellés que el 4 de setembre hauria fet cent anys. Se suma així este escrit a una sèrie d’actes per a commemorar el seu centenari. El primer va ser una lectura de poemes a la Biblioteca municipal el dia 28 de maig, c...

Llegendes i històries de por a Mutxamel

  El divendres 25 de setembre a les 20h vos proposem de la mà de Joan Borja, Francesc Gisbert i Víctor Labrado, els autors del llibre    Por o Fugirem ,  un recorregut per les millors llegendes valencianes de por. On narraran una selecció d’històries de tota la vida, actualitzades i adobades amb una bona dosi d’humor, ironia, misteri i, sobretot, molta por. Tot i que ens haguera agradat fer el recorregut al llarg dels carrers del municipi, del Poble Nou al Fossar, per exemple; per motius de seguretat i prevenció de la salut, es farà a l'auditori del Centre Social José Bernabeu. Tot i això, discorrerem per u na activitat que ens emocionarà amb la màgia de les paraules misterioses per a descobrir la cara oculta i esborronadora del llegendari valencià en la veu de tres grans autors: Borja, Gisbert i Labrado.  La por ha format part sempre de l'imaginari popular des del principi dels temps, durant generacions l'home de la sang o del sac han espantat els xiquets i les...

Voluntariat Virtual pel Valencià

Ara que no podem eixir al carrer, però continuem vivint i treballant, jugant i estimant en valencià, l ’Agència de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Mutxamel presenta la campanya de Voluntariat pel Valencià i  s’adreça a qui vol aprendre’l i a qui vol compartir l’estima pel valencià.     I ho fem amb una campanya que anomenem  Adopta un clític , perquè l’aprenent quan parla en valencià ha de fer servir els pronoms clítics, eixos pronoms que acompanyen un verb per a complementar-lo, per a cohesionar el text oral o escrit,  i el domini d’estos és una prova de competència lingüística, per això els demanem   que  els facen servir en les xarxes socials on participen i es convertisquen així en usuaris del valencià. Pel que fa al voluntari, adoptar un clític perquè l’aprenent veja com funcionen en la conversa. A uns i altres els demanem que facen servir l’etiqueta #Adoptaunclític en les seues xarxes virtuals. La primera activi...