Com podem llegir en la web de la Unesco la idea de celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna va ser una iniciativa de Bangladesh. Va ser aprovada en la Conferència General de la UNESCO de 1999 i s'ha observat en tot el món des de l'any 2000.
Un dia per a respectar i defensar les llengües minoritàries que moltes voltes es veuen minoritzades. Un dia per a alçar la veu en defensa del valencià. La llengua en què ha parlat durant segles la ciutat i l'horta d'Alacant, com queda reflectit a la toponímia i als mots associats amb la terra i l'aigua.
Fa uns anys l'alfarer Emili Boix quan vaig anar a dir-li com m'havia agradat el seu parlament, on havia mostrat com d'units estàvem les persones amb la terra i els estris fets amb terra, em va dir: tu tens edat d'haver-te llavat dins d'un cossi.
I este matí ho he recordat quan he vist aquell cossi, apedaçat amb gafes, on de menut la mare em llavava. Encara sense aigua corrent a casa a mitjan anys seixanta del segle passat. En aquells anys encara un bon nombre de santjoaners i mutxamelers començàvem a parlar, i ho féiem en valencià, com la majoria de les persones que havien nascut a la mateixa ciutat d'Alacant i els voltants a principi del segle XX.
Ara els que parlem valencià i castellà, pràcticament les tenim totes dos com a llengües maternes. I per això convidem als que solament parleu castellà a fer vostre el valencià. A sentir-lo com a cosa vostra, tots i totes podem parlar valencià: comenceu per un bon dia i les arrels d'esta terra es faran més fondes. Sense el valencià no coneixereu part de la història i el paisatge de la ciutat on viviu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada