Les classes de valencià són un espai on aprenem, a més de la llengua, el que ens conta l'alumnat que ve d'altres països, amb llengües i costums diferents, però que ja formen par de la nostra ciutat. És una manera d'aprendre a conviure i participar de l'aprenentatge que crea llaços entre les persones que viuen a Mutxamel.
Així un dia de pluja, Alma ens diu que hi ha una paraula per a definir quina olor fa la terra banyada, és una paraula que no apareix al diccionari de l'AVL, però que sí que trobarem en informació meteorològiques, i ella ens la diu: petricor. Una paraula que ve del grec petra i icor, les pedres impregnades del líquid que fluïa per les venes dels déus en la mitologia grega. També aprendre es com carregar-nos del líquid del saber. I també nosaltres mentre aprenem o fem aprendre als altres deixem anar la fragància de la saviesa que es troba en cada un de nosaltres.
Nihad és una alumna que viu a Mutxamel i ens parla de la seua llengua, una llengua minoritària que es parla al nord d'Àfrica, tan antiga com eixos déus mitològics grecs. Ara vos deixe les seues paraules que ens ajudaran a conéixer un poc més les persones que hi viuen a Mutxamel.
TAMAZIGHT EN PERILL D’EXTINCIÓ
El Tamazight, més antic que el grec i el llatí, va ser la principal llengua del nord d'Àfrica fins a la seua islamització, en el segle VIII, constitueix una subfamília de la família de llengües afroasiàtiques, parlades pels grups berbers a Àfrica del nord, per uns trenta-huit milions de persones, 1 dels quals 22 milions resideixen al Marroc, i entre 12 i 14 milions resideixen a Algèria. on l'Institut Reial de Cultura Amazig (berber) treballa per a unificar les seues tres variants regionals (Rif, Atles i Souss).
El rifeny o tarifit o chelja és una varietat de les llengües berbers parlada pels rifenys, habitants de la regió del Rif, en el nord-est del Marroc. El rifeny és també parlat per comunitats de rifenys a Algèria, en qualssevol ciutats pròximes de la frontera, en les ciutats rifenyes d'Algèria com Bethioua o Azrew. Es parla també en comunitats rifenyes emigrades en unes quantes ciutats europees. El grup més important de parlants de rifeny fora del Rif es troba en els Països Baixos.
El Rif, que rodeja a Melilla, és una de les zones on més perviu, sent la llengua materna de la major part de la població d'esta regió, així com per a alguns habitants d'origen rifeny de la ciutat autònoma espanyola de Melilla.
En la zona del Rif, es parla l'espanyol-tamazight semblant al spanglish d'EE UU, que consisteix en un castellà barrejat de paraules angleses.
En els carrers de Melilla no hi ha rètols en tamazight ni en les seues escoles ni llibres de text en eixe idioma. No obstant això, hi ha ciutadans espanyols (prop de la meitat de la població) de cultura amazigh (berber) que parlen tamazig com a herència i cultura dels seus pares i iaios. No són estrangers, no venen d'un altre país, simplement configuren la realitat intercultural de la nostra ciutat.
En tot el nord d'Àfrica, els berbers de Melilla són els únics que viuen en un Estat democràtic. Així i tot, no es respecten els seus drets fonamentals, com la llengua, la cultura i el respecte per la seua memòria històrica.
Prova d'això és que no s'estudia ni tan sols com a cultura. Els xiquets rifenys no saben res de la seua història. A l'entrar en l'escola, han de deixar en la porta el seu bagatge cultural. El sistema escolar els converteix en clons culturals. La meitat de la població no té accés a educar-se en la seua llengua.
L'Ajuntament de Melilla oferix classes de tamazight presencials i online (www.melillatamazight.es) , i la televisió municipal emet un telenotícies i un magazín cultural. El Govern central va incloure a més, per primera vegada, en els pressupostos generals de 2010 una partida de 50.000 euros per a la promoció d'eixa llengua.
Té un alfabet propi (tifinag), encara que hui en dia s'escriu més aïna amb caràcters llatins i, excepcionalment, amb àrabs. La gran majoria de qui el parlen no el saben llegir ni escriure,
No ha tingut caràcter oficial fins a 2011 a causa de les protestes ocorregudes en el context de la primavera àrab. Els berberistes han reclamat històricament el reconeixement oficial de les llengües berbers, que al Marroc són llengua materna de quasi un 50% de la població. En 1994 el rei va anunciar la imminent entrada del berber en l'escola; a pesar d’això, fins a 2003 no es van iniciar els plans d'ensenyança obligatòria del berber en l'escola primària en les seues tres varietats marroquins: rifeny, tamazight de l'Atles i tashelhit. El pla preveu l'estudi del berber en tots els nivells de l'ensenyança i en tot el país (no sols en les zones de parla berber), que al mateix temps servirà per a avançar cap a l'estandardització de la llengua.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada