El diumenge 11 de desembre se celebra una romeria a les Fontetes per a commemorar els 425 anys del miracle del 9 de setembre, quan gràcies a la intervenció de la Mare de Déu del Loreto es lliurà la població d'una inundació important que haguera pogut sepultar-la.
El testimoni dels fets ocorreguts, tot i que han arribat per via oral, el trobem en el llibre de la confraria de la Mare de Déu:
"A 9 de setembre del mes de setembre de 1597, fou tanta la pluja que hi hagué, que vingué el riu tan gros com quant jamai ses vist, i fou tanta l'aiguaduit que entrà per la séquia major, dita del Consell, que inundava tota l'Horta, i en particular el poble de Mutxamel se veu en gran perill, perquè sobrepujava tant l'aigua a la séquia que omplí la major part de les cases, i vent lo manifest perill que hi havia en el poble determinaren d'acomanar-se olt de veres a Nostra Senyora de Loreto, implorant-li auxili i favor. "
I immediatament succeí que un dels pars de la séquia, al principi d'esta, caigué i tapà la séquia, la força de l'aigua rompé la séquia per la part del riu, prop de l'Assut, paret que tenia de gros de clal i canto, lo més prim de cinc pams, i lo més gros de set pams. I després cessà l'aiguaduit, i qudà el carrer com si no hi haguera hagut ni aigua ni tal tempesat. De tal manera que tots entengueren a miracle el rompés de la séquia en tal ocasió que se li feren plegàries a Nostra Senyora."
I encara la tradició oral va afegir el fet de trobar-se en un lloc proper del paratge de l'assut, hui desaparegut per l'autovia, l'empremta del peu de la Mare de Déu que va espentar la pedra que va fer que es rompera la séquia.
Documents escrits i orals que formen part del patrimoni immaterial de Mutxamel en què el valencià té un paper cabdal. Llengua de l'administració del Regne de Valencià en el segle XVI, quan es construïx l'església del Salvador, i en valencià apareix la donació dels fidels que oferiren les seues terres perquè s'alçara l'edifici religiós; en valencià trobem el document de 1580 que concedix el títol de Universitat a Mutxamel i en 1628 el que concedix el de Vila Reial.
425 anys després el valencià continua sent llengua de l'administració a Mutxamel i a la Comunitat Valenciana gràcies a les mutxameleres i mutxamelers que mantingueren la forma d'expressar-nos i reconeixer-nos amb el territori de pares i mares a fills i filles al llarg de més de quatre segles.
Gràcies a ells coneixem històries i llegendes que ens arrelen a la terra vinculada a l'horta d'Alacant que naix gràcies a les aigües que es distribuïxen des de terres mutxameleres. I en veu valenciana commemorem la Mare de Déu en la mateixa llengua que fa quatre segles mutxameleres i mutxamelers pregaven misericòrdia i lloaven la seua protectora.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada