De fil i cotó

Dubtar és una de les facultats de les persones que si prenem a les bones ens ajuda a avançar, tot i que portada a l'extrem ens bloqueja i immobilitza el camí. En la senda de l'aprenentatge hem de pegar.li la volta al dubte i que ens aprofite per a crear material d'estudi per a assolir un major domini de la llengua. Davant de certes proves apareix el dubte com alguna cosa fins i tot natural: dubtem si una paraula porta s o ss, dubtem si el participi és exclòs o excluït, dubten si és res o gens... I això es corregix amb la pràctica i l'ús de la llengua. Però no confieu solament en la memòria i no tingueu peresa a recórrer al diccionari  ni a preparar-vos fitxes que vos ajudaran i molt. També cal tindre la capacitat de valorar el temps que cal dedicar-li a cada fet gramatical o morfosintàctic, a voltes ens capfiquem en aspectes que fan córrer rius de lletra o de sons en congressos de filologia; d'altres, en qüestions que apareixen molt poc en la parla; i quan fem una...

Un bon exercici d'aprenentatge és que construïu les vostres fitxes o material d'aprenentatge a partir de la gramàtica, un recurs que teniu a l'abast és la gramaTIC que trobareu al traductor del SALT que en la nova edició és molt més que un traductor i és tota una eina molt òptima d'aprenentatge. Un  exemple del que podeu fer és el tríptic que hem fet per a repassar l'ús de les cometes .

Fa quatre anys vam realitzar una activitat dirigida sobretot a l'alumnat de secundària per a treballar alguns aspectes d'un dels documents que podem anomenar fundacionals del municipi. A les acaballes dels anys vint del segle XVII Mutxamel rebia el títol de Vila Reial.   En aquella ocasió es va repartir un retallable per a construir una caixeta on guardar unes targetes qüestionari.  Tot seguit comencem una proposta didàctica semblant però amb una presentació més atractiva del contingut del document. El nostre objectiu és apropar el text a la població,  per a conéixer tant la llengua en què va ser redactat com tota la informació històrica i geogràfica que aporta. Un document del primer terç del segle XVII, fa gairebé quatre-cents anys, que sentim proper perquè ens parla en la llengua que alguns hem aprés al bressol i altres a l'escola, en una posada en valor, perquè no podem prescindir d'ella, és el nostre bé patrimonial més valuós. ...

Ara mateix rebem un nombre considerable de textos que tenen l’objectiu d’incidir, de focalitzar la comunicació sobre el receptor. I com que tots ara en estos moments tenim la necessitat d’informar-nos     hi ens aboquem, al text, perquè volem tindre cura de la nostra salut i la de les persones que tenim al costat. Així que més que mai ara tenim a l’abast un fum de textos instructius i alhora que els llegim per a informar-nos podem aprofitar per assolir un major domini del valencià. Analitzem-los per esbrinar l’estructura i com són de clars i precisos, perquè cal ser directes i sense dobles lectures, perquè el receptor agafe el significat i el sentit a la primera. Vos deixem els Consells per a la incorporació al treball de forma segura de la Conselleria de Sanitat. I per a tots vos deixem este enllaç de Rebost digital de Conselleria d’Educació per a fer educació física a casa i a més a més teniu un qüetionari que vos pot ajudar a fer converses. I no podem oblidar ...

Hui és un dia molt significatiu per als alacantins i per a la gent de l’horta alacantina, va més enllà del fet religiós i entra a formar part no solament de la història sinó de la llegenda i el costum. Des de fa 531 anys es commemora un fet religiós, que ben aviat entrà a formar part del costum i la llegenda. Com ocorre en les narracions fabuloses apareixen fets meravellosos, un llenç pintat que plora, un llenç que arriba de l’orient, a través d’un religiós de Sant Joan que el rep com a present del cardenal Borja. I l’acció de plorar passa del llenç al cel, i així la terra que patia una gran sequera, veu com comença a caure aigua, i de segur que devia ser aigua misericòrdia. I de seguida el clam de Faç Divina, misericòrdia! Amb el so de essa final i la o ben oberta,   com la pronunciem els valencians, perquè quan va plorar, la Faç Divina parlava valencià i en valencià es parlava del reg i de l’aigua vella, del repartiment del reg que va fer esta terra i esta horta. Al tít...

Ara que no podem eixir al carrer, però continuem vivint i treballant, jugant i estimant en valencià, l ’Agència de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Mutxamel presenta la campanya de Voluntariat pel Valencià i  s’adreça a qui vol aprendre’l i a qui vol compartir l’estima pel valencià.     I ho fem amb una campanya que anomenem  Adopta un clític , perquè l’aprenent quan parla en valencià ha de fer servir els pronoms clítics, eixos pronoms que acompanyen un verb per a complementar-lo, per a cohesionar el text oral o escrit,  i el domini d’estos és una prova de competència lingüística, per això els demanem   que  els facen servir en les xarxes socials on participen i es convertisquen així en usuaris del valencià. Pel que fa al voluntari, adoptar un clític perquè l’aprenent veja com funcionen en la conversa. A uns i altres els demanem que facen servir l’etiqueta #Adoptaunclític en les seues xarxes virtuals. La primera activi...

Quan anem al diccionari no solament aprenem l'ortografia correcta d’un mot o cerquem ajuda per a conéixer la conjugació verbal (recordeu que al Diccionari Normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua teniu este recurs), també és una font per a aprendre i comprendre millor el món que ens envolta o com era abans el món. Vos proposem que cerqueu la paraula pa en el diccionari de l’AVL i en el Diccionari Català-Valencià-Balear . En el primer cas trobareu 45 entrades, en el segon les entrades són moltes més i vos recomanem que aneu a la secció de refranys i de cultura. El DCVB és una obra que no deixarà mai de meravellar-nos per la quantitat d’informació que ens proporciona, és gairebé una enciclopèdia del territori on es parla la nostra llengua. Vos proposem que prepareu una exposició oral (o escrita) a partir d’un dels refranys següents, presos de l’entrada pa en el DCVB: Pa, pa i no besades! El pa no cansa. Val més un tros de pa sec amb gust, que capons...